La botiguera:
Pelegrí deu vos guard!!,
Salut tingueu,
i vos Teresa també!!
Teresa:
Qui sou vos que no us conec?
La botiguera:
Jo en soc de la Tenda la botiguera,
la primera que al poble es va posar.
De poble en poble jo anava abans
amb el carro de productes casolans,
i també d’altres de forans.
Venia ous de gallina,
ametlles, sucre i farina.
Olives sevillanes,
panses, pinyons i avellanes.
Jo tallava el bacallà
per la gent de bon tarannà,
i el poble em va agradar
i aquí em vaig quedar.
Carreters a casa paraven
i si el bon vi provaven
segur que tornaven.
Que a la Tenda fèiemla barreja,
amb un bon moscatell, menta i anís
que els feia pujar al paradís.
Per la Tenda tothom passava,
i quan el 19 el pobleen vaga es va posar
per mes jornal demanar,
a cap espanyol jo servia,
ni a cap esquirol donava el bon dia.
Pelegrí:
Puix que heu estat tan catalana,
i als esquirols així vàreu tractar
amb nosaltres ben segur podeu anar.