La dona del Ferrer
Teresa:
Qui sou vos que no us conec?
Maria:
Jo soc la Maria, la dona del Ferrer,
Un home fort i esforçat
que amb el francès s’ha barallat;
i jo amb ell, un parell a terra hem deixat
al crit de Mori el gavatx!!
Però espereu que us expliqui…
Era juny de l’any 1808
quan les tropes de Napoleó,
per aquí varen passar.
Les campanes tocant a foc i sometent
i el crit de foc a l’Arboç!! Corrent de boca en boca.
Han violat la majordoma, han pres el vi
han cremat l’església. Redéu quin esglai!!
Ells amb cuirassa i cavalls blancs.
Nosaltres amb el mall,
la dalla i l’orgull de ser catalans.
Feia goig de veure la gentada
que aquí es va aplegar,
i a l’Escarabina, els gavatxos vam esperar.
Corrien les bales, cavalls per terra,
cau un francès, li enfonso la forca.
Renill de cavalls, sonen trompetes,
els hi arriben reforços. Hem de marxar!!!
De cal Capellans corrents a Vilafranca
d’allà cap a Martorell,
i per fi al Bruc on els vàrem atonyinar.
Teresa:
Com ho féreu contra els francesos
i els exèrcits de Napoleó
potser demà ens alçarem encesos
amb les armes i un tambor.
