Pelegrí:
Qui sou vos, guapota meva, que no us conec?
Hostalera:
Soc la de l’Hostal.
Des de l’època dels romans
aquest poble ha tingut Hostal.
Bon menjar, jaç net,
i mooolt de vi.
A l’Hostal us asseguro
que al vi sempre aigua hem posat,
i hem tingut per prestigi
ja ho veieu! el cul grooos,
i un parell de càntirs
dels que us faran sortir el vivi!!
Que si algú vol esmorzar
o un llit per “jugaaar”,
quan el meu home no hi es…
per quatre duros, pots cardar.
Mireu si l’Hostal ha estat gran
que ara allà hi ha posat
tots els barruts
de la municipalitat.
Pelegrí:
Hostalera vine cap aquí
Bandarra!, que m’has de fer un bon jalar,
i ara tan sols em falta cardar.
Si així ho fas, amb nosaltres, pots caminar.
