Teresa:
Qui sou vos que no us conec?
El Gori:
Vatua lo dimoni!!!
Que caiguin els quatre puntals que aguanten la cagadora de Neró!!!
Soc el Gori de la casa Garn!!
Quan els diables del poble no eren nats
i dels vells d’aquí tan sols la meitat,
jo ja cremava carretilles
i tirava coets sota les faldilles.
En els temps foscos del franquisme
quan ningú tenia esperança,
jo duia el ceptrot
i balla amb els de Vilafranca.
Teresa:
Gori, vos que heu estat dels diables el primer,
deixar-vos fora, no pot ser.
